Es construeix el làser més potent del món a Michigan

24Feb08

Aquesta és la notícia que he triat per fer la feina de classe. Com que la notícia m’ha semblat prou interessant he decidit penjar-la per si algú se la vol llegir.

Us imagineu l’efete que podria tenir una lent gegant, del tamany del planeta Terra, que captés tota la llum incident del sol i s’enfoqués tota en un sol gra de sorra? Doncs aquesta és més o menys la intensitat que es pot aconseguir amb el nou làser, anomenat Hercules, creat per la Universitat de Michigan, a Estats Units, que es va donar a conèixer el dia passat dia 15 de febrer

Hercules és un làser de titani-safir que ocupa varies habitacions de la Universitat de Michigan. Posseeix una intensitat de 20 mil milions de billons (20·10²¹) de watts per centímetre quadrat, contenint 300 terawatts de potència total. Tota la potència del feix està concentrada en un diàmetre de 1,3 microns (aproximadament 100 vegades més petit que un cabell humà). Segons els investigadors el làser és dues ordres de magnitud més intens que qualsevol altre làser en el món. El pols del làser dura uns 30 femtosegons (un femtosegon és una milionèsima part d’un segon). Aquestes emissions tan intenses podrien ajudar als científics a desenvolupar millors tractaments contra el càncer. Una altre avantatge és que pot produir un feix de llum cada 10 segons, mentre que altres dispositius semblants només ho poden fer en intervals d’hores. Segons va dir Yanovsky, un dels investigadors, “estan emmagatzemant energia i alliberant-la en una fracció microscòpica de temps”. La llum que s’introdueix al làser rebota en una sèrie de miralls i altres elements òptics, augmentant així la seva energia i enfocant-se cada vegada més al llarg del camí. A més d’aplicacions mèdiques aquest làser pot expandir les fronteres de la ciència al permetre “bullir el buit”. Segons alguns físics, seria possible generar matèria a partir del buit al enfocar-hi en feix suficientment intens com el del nou làser. També permetria explorar noves tècniques de fusió, és a dir, la unió entre àtoms de poca massa per generar-ne altres de més pesats.