Mapes Mentals

22mai08

Us dixo aquí una imatge d’un mapa pmental ,aquest esplica com hem de fer les nostres pluges d’idees per no deixar-nos res, com les hem d’estructurar, què han de contenir… És un mapa mental per saber fer un mapa mental. Més que res m’ha semblat una imatge curiosa.


Codi SMILES

10Abr08

La paraula SMILES és un acrònim que ve de l’anglès i significa: Simplified Molecular Input Line Entry Specification i és una manera d’entrar en format text el que és l’estructura química d’una molècula utilitzant caràcters, tant siguin numèrics com alfabètics.

 

Exemples d’algunes de molècules amb enllaços simples, dobles(=) i triples (#):

  • C representa el metà (CH4)
  • O representa l’aigua (H2O)
  • CCO representa l’etanol (CH3CH2OH)
  • O=C=O representa el diòxid de carboni (CO2)
  • C#C representa l’acetilè (HC≡CH)
  • CC(=O)O representa a l’àcid acètic (CH3COOH)
  • c1ccccc1 representa al benzè
  • [C@2H]([OH])([C@2H]([OH])[C](=[O])[O-])[C](=[O])[OH] representa l’àcid tartàric

La següent web et permet fer la generació de gràfics de molècules en 2D a partir d’una cadena SMILES.

 

Cal dir però que l’any 2001 va aparèixer un nou codi anomenat Inchi. També és un altre acrònim anglès que significa: Identificador Químic Internacional (InChI). Treballa de manera similar al codi Smiles, però utilitzant un altre codi per designar l’estructura de les molècules.

 

A la següent web podeu trobar diferents programes que us permetran buscar els codis smiles de les diferents molècules, dibuixar molècules, passar estructures de 2D a 3D…(Anar)

 

Trobo que la utilització d’aquests codis és de gran ajuda ja que ens permeten anomenar una molècula, incloent-hi la seva estereoquímica, d’una manera molt senzilla.


Brainstorm

09Abr08

Perquè ens serveix fer una pluja d’idees? Doncs encara que a vegades ens pugui semblar una tonteria l’anomenat brainstorm és una bona opció que tenim a l’hora de preparar una conferència, una exposició oral, ponències…

Les pluges d’idees o mapes mentals ens permeten anar posant tot allò que ens ve al cap en una fulla (document) al voltant d’un terme, que òbviament serà el tema central de la nostra exposició, xerrada…

 

Una vegada hem anotat tot allò de que volem parlar el mateix programa ens permet ordenar totes les nostres idees, posar-les per ordre d’importància, englobar-ne una dins d’una altre…

 

Totes aquestes opcions les podeu trobar en programes totalment gratuïts. En podeu trobar un exemple prement en el següent link.


He trobat interessant una notícia que apareix avui a la vanguardia on es parla d’un nou canal informatiu de video a internet que ha llançat l’esglèsia de la Cienciologia.

M’ha cridat l’atenció perquè no es veu cada dia aixó de que l’esglèsia utilitzi segons quins mitjans de comunicació per capatr fidels. Crec que aquesta natícia està bastant relacionada amb ´la darrera entrada al blog on parlava de les noves tècniques o mitjans de comunicació que havien durant els últims anys i les consequències que podien tenir sobretot en làmbit de l’educació. doncs bé, aquesta nova entrada es per parlar de com l’esglèsia aprofita també els nous avenços a nivell de comunicació.

L’esglèsia de la Cineciologia ha llançat aquest canal de video a Internet amb la finalitat de proporcionar una perspectiva general de les seves creencies bàsiques i de les pràctiques d’aquesta religió. El canal ofereix 82 videos amb contingut per aproximadament tres hores.

Pel que vulgui veure la notícia completa, la trobarà a la web de La Vanguardia.


En els últims anys han aparegut al mercat nous aparells i noves eines a Internet que han provocat un sal enorme en el camp de la comunicació. D’aquests nous avanços també se’n poden beneficiar alumnes i professors. Segons un article publicat a la revista Chemical & Engineering News hi ha un seguit de professors que ja han introduït tots aquestes noves tecnologies en la seva metodologia a fi d’aproximar i millorar la comunicació entre el professor i l’alumne. A través de blogs, wikis… el professor fa arribar informació als alumnes i permet que ells expressin qualsevol idea, dubte, anàlisi …a la informació aportada. Des del meu punt de vista, el simple fet d’utilitzar Internet fa que els joves trobin l’ensenyament més lucratiu i que s’agafin amb més ganes la seva feina, que és estudiar. A més permet que no només els alumnes de determinat professor puguin accedir a la informació sinó que qualsevol altre estudiant pugui servir-se’n per al seu aprenentatge.  A Estats units han arribat més lluny. A part de la utilització de wikis, blogs, fòrums… hi ha una sèrie de professors que estan gravant les seves classes i llavors els alumnes se les poden descarregar. En aquest casos estem parlant d’utilitzar els podcast i els vodcast, que són arxius d’àudio i de vídeo respectivament. El problema que es planteja és si la incorporació d’aquests nous sistemes implicarà una davallada en l’assistència a les classes. Jo no crec que el fet de disposar de tota aquesta informació hagi de fer que els alumnes deixin d’assistir a les classes, encara que també s’ha de reconèixer que per molts és una idea molt temptadora. Tot això simplement hauria de permetre l’alumnat ampliar d’informació, complementar apunts i ajudar-lo a entendre el que potser, a classe, no ha quedat clar.El que és segur és que les aules no quedaran pas buides. Segur que el professorat busca alguna manera per solucionar el problema. Més exàmens potser?


Us imagineu poder dur a terme una investigació científica penjant els vostres resultats a Internet i, que altres investigadors puguin ajudar-vos, discutir les proves i resultats…?

Actualment això és possible gràcies a la idea que va tenir Ginger Taylor.  Va crear l’anomenat Synaptic Leap que utilitza l’open-source (que es pot traduir com codi obert) que permet als científics i investigadors publicar els resultats de les seves recerques de manera que qualsevol altre ho pugui discutir o utilitzar per a altres estudis. És una manera de mantenir debats en línia de manera que qualsevol pot disposar de dades en brut sobre els experiments i esperar que algú altre aporti alguna nova idea per seguir endavant amb la recerca o alguna millora a l’experiment.

Aquesta nova iniciativa ha estat vista com una manera d’accelerar la ciència, permetrà que molts científics aprenguin dels errors que han comés d’altres.

Crec que és una iniciativa molt bona i que, tal hi com es diu en el text, farà que moltes investigacions que haurien tardat molt temps a poder-se donar s’avancin gràcies a l’aport d’idees i nous conceptes que es donen en els debats en línea o en els foros que es mantenen.

La idea va sortir per poder trobar medicaments per combatre malalties tropicals com la malària, que afecta sobretot a països en vies de desenvolupaments, els governs dels quals no tenen l’economia suficient per poder pagar les investigacions sobre nous fàrmacs o la seva posterior compra. les indústries farmacèutiques no veuen una font d’ingressos en els fàrmacs d’aquestes malalties per això aturen les seves investigacions. A través de l’open-source es vol mirar d’aconseguir trobar medicaments per aquestes malalties oblidades i que a més surtin al mercat a un preu assequible.

Veient el propòsit que tenia inicialment aquest projecte encara fa que el vegi amb més bons ulls. Crec que durant els pròxims anys, cada vegada més, es seguirà aquesta nova línia de treball, que segons diu el text, està donant molt bons resultats i permet estalviar temps en les investigacions


Trans anetol

27Feb08

El dilluns a classe va sortir aquest compost i ningú va saber que era, doncs bé, aquí en teniu quatre de les seves principals caracterísques.

El trans anetol és una molècula fotosensible d’interès en la indústria alimentària i que forma part de la coposició de molts olis essencials. el problema que té es que pot isomeritzar fàcilment cap al seu isomer cis anetol que ha estat reconegut com a tòxic.

L’anetol és un compost aromàtic a qui debem el gust distintiu de productes com la regalècia, l’anís… Químicament és un èster insaturat aromàtic

 al següent link podeu veure una pràctica realitzada amb tran anetol. La dua a terme la universitat tecnològica de Pereira (Colòmbia) i té com a títol: Determinació del rendiment quàntic de la fotoisomerització del trans anetol.

http://redalyc.uaemex.mx/redalyc/pdf/849/84903310.pdf

 Aquí podreu trobar més característiques d’aquest compost.


Avui a classe hem estat parlant de la web bloglines i de les seves utilitats. Crec que és una eina bastant útil. Com que mai n’havia sentit parlar he estat buscant una mica sobre el tema. De fet, al final m’he acabat creant jo un usuari per veure realment com funciona tot plegat.

Ja que a classe havíem vist el funcionament de bloglines jo he decidit fer-ho a través de google, hi podeu accedir prement en el següent link: www.google.com/reader.

No sé massa bé com funciona perquè encara hi he de predre una mica més el temps, però pel que he vist fins ara el funcionament és bastant semblant al de bloglines. L’única diferència que he vist fins al moment, és que en el google reader no et deixa veure totes les entrades noves en una sola pantalla.


Aquesta és la notícia que he triat per fer la feina de classe. Com que la notícia m’ha semblat prou interessant he decidit penjar-la per si algú se la vol llegir.

Us imagineu l’efete que podria tenir una lent gegant, del tamany del planeta Terra, que captés tota la llum incident del sol i s’enfoqués tota en un sol gra de sorra? Doncs aquesta és més o menys la intensitat que es pot aconseguir amb el nou làser, anomenat Hercules, creat per la Universitat de Michigan, a Estats Units, que es va donar a conèixer el dia passat dia 15 de febrer

 Hercules és un làser de titani-safir que ocupa varies habitacions de la Universitat de Michigan. Posseeix una intensitat de 20 mil milions de billons (20·1021) de watts per centímetre quadrat, contenint 300 terawatts de potència total. Tota la potència del feix està concentrada en un diàmetre de 1,3 microns (aproximadament 100 vegades més petit que un cabell humà). Segons els investigadors el làser és dues ordres de magnitud més intens que qualsevol altre làser en el món.  El pols del làser dura uns 30 femtosegons (un femtosegon és una milionèsima part d’un segon). Aquestes emissions tan intenses podrien ajudar als científics a desenvolupar millors tractaments contra el càncer. Una altre avantatge és que pot produir un feix de llum cada 10 segons, mentre que altres dispositius semblants només ho poden fer en intervals d’hores.   Segons va dir Yanovsky, un dels investigadors, “estan emmagatzemant energia i alliberant-la en una fracció microscòpica de temps”. La llum que s’introdueix al làser rebota en una sèrie de miralls i altres elements òptics, augmentant així la seva energia i enfocant-se cada vegada més al llarg del camí.  A més d’aplicacions mèdiques aquest làser pot expandir les fronteres de la ciència al permetre “bullir el buit”. Segons alguns físics, seria possible generar matèria a partir del buit al enfocar-hi en feix suficientment intens com el del nou làser. També permetria explorar noves tècniques de fusió, és a dir, la unió entre àtoms de poca massa per generar-ne altres de més pesats.

 Laser HERCULES

Si a algú li interessa la notícia pot trobar més infrmació a la següent web:

http://www.physorg.com/news122298608.html#tab


Benvinguts!!

18Feb08

Després de molt pensar en què és el que podia posar en la meva primera entrada al blog crec que el més important és que em presenti.

Em dic Anna i sóc estudiant de 3r de química a l‘UdG (universitat de Girona). Sóc de Sant Hilari Sacalm un poble situat al massís del Montseny. Una de les meves aficions és el bàsquet, encara que m’agrada bastant tot el que està relacionat amb el món de l’esport.

Per acabar, només dir que el blog el començo com a tasca d’una assignatura basada en les tècniques de comunicació. Espero poder tractar-hi temes que interessin a la gent.

Fins la pròxima